TEXTures d'un camí, 2016

Poema per un AUTORETRAT – TEXTures D’UN CAMÍ, 2016

Qui sóc?
Sóc quelcom més que un retrat-col·lectiu de totes les mirades que he rebut?
Sóc totes les paraules que heu dit sobre mi?
Sóc el teu odi quan em mires i em condemnes a l’abisme?
Sóc el teu amor quan em mires i em regales el cel?
Sóc als teus ulls.
Sóc en totes les mirades i no sóc en cap.
Sóc el que els teus ulls vulguin veure.
Per això camino, camino, camino,
Camino per a desarrelar els peus de falces creences,
per moure el pensament,
i que la veritat caigui pel seu propi pes.
Que torni el cos com a única veritat,
per escoltar el batec del meu cor com a únic horitzó.
Qui sóc?, ara sé que soc aquella que camina.
Camino per a poder caminar, frame a frame, festival a festivalper poder ser.
I compartir l’experiencia dels meus ulls, les “TEXTures D’UN CAMÍ” amb tu.
Ja que ara sé que no seria res sense tu,
(sense tots els tus)…