“Rrose Present: La mirada interior”  

Sí, Rrose Present “va a la contra”, amb el coratge habitual dels cineastes experimentals, que saben de l’oposició natural del mainstream, la incomprensió natural del públic majoritari i
l’habitual indiferència de les seccions de cultura de l’administració. Resulta que a la vegada és innegable que l’audiovisual progressa gràcies a cineastes com ella, ja que la “il·lustració de
relats literaris” de la indústria tendeix a l’esclerosi.
Fragment de l’article de Joan Marimón (Projeccionista, guionista, cineasta, escriptor i professor de l’ESCAC...)

El títol “La fàbrica d’imatges” fa referència al llibre “L'usine aux images” de 1927. Un recull d’assajos del primer crític de cinema, Ricciotto Canudo, que el 1911 va publicar el "Manifest de les Set Arts", en el qual considerava al cinema com "art plàstic en moviment" on “l’artista de la pantalla pinta amb pinzells de llum” i bateja el cinema amb el terme “Setè Art”.  
En paraules seves ,“Si bé la indústria es va voler apropiar del terme” per donar-hi prestigi mercantil “no han acceptat la responsabilitat imposada per la paraula «art»”. 
“Setè Art”, que els artistes de les avantguardes històriques ja havien començat a experimentar, però van quedar al marge de la indústria emergent del cinema de guió teatralitzat. Experiències retrobades en el Cinema Experimental o Avant Garde amb moviments com l’Underground dels EEUU 60-70 on artistes/cineastes van entendre la capacitat d’adoctrinament de la imatge i es van situar contra els cànons ètics-estètics establerts per la indústria de Hollywood. Indústria que havia aconseguit realitzar el somni eròtic de Hitler, crear una maquinària propagandística amb visuals guions conductuals d’adoctrinament de masses, aleshores però al servei dels ferotges mercats del sistema capital. Ferotges mercats que són aquí i ara presents, ens bombardegen els cervells amb elèctrics inputs d’epilèptiques imatges en l’esclavatge medial de companyies privades. Com en un Hollywood medial contemporani ja no som propietaris dels nostres ulls. Ens han robat la capacitat de mirar per primer cop, de pensar per primer cop i sentir que ens diu la realitat percebuda, visible o no.

Així Rrose Present converteix la planta 0 de la Sala Muncunill, de l’antiga fàbrica de Vapor Amat, en “La fàbrica d’imatges” d’un “art plàstic en moviment” que retorna a un  “punt 0”  de les representacions simbòliques i les fa dialogar amb diferents espais i esdeveniments temporals. Amb un anclatge molt conceptual per contenir una subejectiva mirada d’experimentació formal, sensible, emocional, vital, autobiográfica… d’imatges alliberades del conductuisme racional,

SITE WRITTING IMAGES  -  INSIDE / OUTSIDE  de l’espai expositiu

Per Wittgenstein les paraules són com objectes que prenen el seu significat segons la ubicació en l’argument espaial. Marcel Duchamp al ubicar un urinari en una sala d’art va escriure la primera crítica a la institució Art sense paraules. Lògica que podríem aplicar a les imatges que prenen la seva significació segons el seu context espai-temporal.
La sala Muncunill és l’edifici d’una antiga fàbrica de vapor de la indústria tèxtil de Terrassa que representa el motor econòmic d’una època. L’edifici de Lluís Muncunill va ser rehabilitat com a contenidor de mostres artístiques. I al ser patrimoni res no es pot tocar fora dels immaculats murs blancs habilitats per ubicar les obres d’art. 

El RAPTE conceptual de l'edifici sense tocar-lo, projectant imatges de la peça que havia realitzat el 2009 “INFRALEVE, Indústria Vapor Cultural”. Peça que forma part del projecte “Pensar amb les mans” on responia a sentències de les teories de l'art des de la praxis amb “escriptura en temps il·luminat”. Moltes van ser realitzades amb fum usant el concepte d'”Infraleve” de Marcel Duchamp per vehicular, amb ironia crítica, les tesis d'Arthur Danto que definí que només es podia discernir entre un objecte comú i una obra d'art per l’“Atmosfera teòrica” imposada pel “Món de l’Art”. Segons aquesta tesi res no podia ser art si els teòrics de l'art no ho determinaven. Bé, Marcel Duchamp i l'urinari o “La Fontaine”, que va significar el gir de l'art del segle passat, mai no haguessin existit si fos pels teòrics que van trigar més de mig segle en traduir a paraules les tesis duchampianes escrites amb l'alfabet objectual del comú. (Com prohibir la vida abans de tenir “la teoria”. Supèrbia de la raó.) 

El joc irònic del fum serviria per lligar les distintes funcions de l'edifici com antiga fàbrica de vapor i l'actual funció d’espai expositiu. Amb les peces “Museu: Contenidor Atmosfera Art” i “INFRALEVE, Indústria Vapor Cultural”, l’última aquí transformada en “INFRALEVE, Senyals de fum” donat que del fum surten imatges. Paròdia de la nova contaminació visual creada per les actuals indústries netes (o assassines) en l’actual capitalisme informaconal/ Cultural.

Projectar fum d’una cigarreta en l’edifici patrimonial expositiu, just en el lloc on la gent surt a fumar durant les inauguracions, té quelcom de políticament incorrecte, com tot art.

1 Diàleg amb  el passat fabril de l’edifici. Projecció “INFRALEVE - Senyals de FUM”  on la façana respira un fum d’imatges del projecte (metàfora de la nova contaminació de "núvols informacionals"). MANIFESTA 15 - 2024 (08-09-2024)   

2 Diàleg amb (actual funció)  l’espai expositiu. Reinterpreta l’espai museístic:  Cub blanc de la modernitat, Cub negre de la postmodernitat i Cub transparent “Museu: Contenidor atmosfera Art” com acció inaugural. (29.06.2024)  

3 Diàleg amb la ciutat amb “Proves de FOC amic”  “Terrassa e_motions de llum” (Terrassa Crea) on imatges de la ciutat tornen al seu context projectades en l’espai públic durant la Festa Major (30-06-2024)   

4 Diàleg context internacional amb dos passis de sessions de Filmoteca al Cinema Catalunya comissariats des de NYC per The Filmmakers Cooperative, on Rrose Present comparteix cartell amb les pioneres i pioners del Cinema Experimental com “Maya Deren i  Marie Menken...” (04.07.2024 i 19.09.2024)

Artista amb obra / comissària: Rrose Present