"The Woman Body Selfie Experience"
Cos de dona vist per ella mateixa per Rrose Present, 2017
Image_Two faces_Rrose Present

Text d'artista per un comissariat (Català_Anglès)
Cos de dona vist per ella mateixa per Rrose Present, 2017

Des de la re-presentació dels cossos del desig fins a la presentació dels cossos que desitgen i construeixen identitats plurals a partir de cadascuna de les seves "habitacions pròpies"(1) connectades. Cossos que legitimen els seus discursos amb l'experiència alliberadora de la creació,  guanyant així la batalla a la domesticació.

Es tracta d'una exposició de Selfies fetes per diferents artistes, de diferents procediments, amb diferents cossos exposats en diferents formats (vídeo i fotografia) que podrien suposar una revolució íntima dels cossos que desitgen, irreductibles a la mirada de l'altre.

Aquí és on l'art (no institucional) pot ser un espai de resistència contra la història d’una Ficció Històrica Patriarcal Etnocèntrica de les Arts i les Representacions, que durant segles va exposar els cossos de les dones sota la visió panòptica de la dominació. Aquí és on el desig sexual dels homes es va convertir en llei, una història imposada als nostres cossos, comportaments, hàbits i en totes les seves representacions simbòliques.

El Museu, com a institució, ha cristal·litzat la violència de la narració històrica amb la deshumanització de cossos als quals se'ls ha robat tota possibilitat de la seva pròpia història. Es mostren com a passius, servils, còmodes, violats, obedients a la veu dels seus amos.

Cossos il·luminats per l'eternitat en la seva invisible legitimitat discursiva.

Ara és el moment de recuperar dones autores que van il·luminar el seu cos amb discursos propis com Maya Deren. Ella que va obrir el camí perquè Moving Images "Cinema" entrés al Museu com una forma d'art antagònica a les narratives de masses educadores de la indústria de Hollywood. Amb els seus "Chamber Films"(2) va buscar una experiència íntima tant en el procés creatiu del rodatge com en el format de les seves projeccions. La seva mirada era com una escriptura visual feta en aquella "habitació pròpia" que li permetia crear mons des del lloc  del subtil, del fràgil, de l'imaginat, del màgic, una mirada subjectiva en la qual la càmera i cos s'unien en una coreografia viva, en l’espai/temps de la pel·lícula.

Els Selfies que aquí es presenten bé podrien ser hereves d'aquella mirada subjectiva que utilitza la col·locació del subtil com a arma poderosa contra el pensament monolític, que en l'era hipermèdia amb la superproducció de selfies, reprodueixen els esteroides del capitalisme. sistema-món que continua mercantilitzant-se amb els nostres cossos.

En aquesta introducció no imposaré cap paraula com a llei als cossos presentats per les artistes. Deixarem que les seves obres s'obrin a les nostres mirades plurals en un ventall de possibilitats, perquè cap cos teòric, de cap raça, gènere, classe, religió, país, nació, cultura, no deixi sense veu a un altre.

Un art que pot transformar la batalla entre dominats i dominants en una dansa de cossos desitjats i desitjants que comparteixen un espai comú.

1 "'Rooms of One's Own' connected" El concepte 'Rooms of One's Own' de Virginia Woolf combinat amb 'Connected Rooms' a la xarxa de Remedios Zafra.

2 Maya Deren va anomenar les seves pel·lícules "Chamber Films", va voler crear una atmosfera semblant als concerts de música de cambra a les seves projeccions.