Embedded Files
Hi Rr
Finally got to it.
Rrose Present has a suite of films from the early 2020’s whose affect is largely dependent on the stress between the picture and the sound, rhythmically and texturally, but to very different ends. All of these sound tracks are intensely rhythmic and in one way or another mysterious, as is the image. Both carry a kind of abstraction and precision that plays very subtly with synchronicity and manages to catch an acutely distinct emotional quality. Open Eyes in Shadows (2020) is playful with a syncopated, jazzy soundtrack against images of highly suggestive shadows. What are the shadows, shadows of? This becomes a structural tension as we move along the sidewalk that the shadows fall on. A triangle of light reveals itself subtly as something opening. The something’s identity is revealed toward the end. Or is it? Trazos de Tiempo, (2019) has a consistency that is both simple and complex at the same time. We seem to hear the sound of walking with subdued but heavy breathing that adds a sound of forward motion to a visual abstraction that consists of trees and sky swishing back and forth. Here, this combination elicits a keen and very particular kind of sadness; a loss that is nearly unimaginable in its sharp edge. Pandemia: Flores al margen / malas hierbas, (2020) once again uses a jazzy soundtrack but this time with distortions and overdubs that seem to illustrate the emotions coiled up in a miasma of layered images. What makes these films a suite is the way they use the image/sound relationship to open up unique spaces redolent of very specific emotions. In each, the general emotion is largely suggested by the ambiguity of the sound (even the jazz) but the specific feelings are delineated by the image.
Both Bekkvik and Present modulate recognizability to portray subtle states of mind but their images court the obscure with very different flavors. Since I have come to know these two artists to a degree I can, in my imagination, identify these flavors with personalities. Many works of art can be read as self-manifestations; or, on the other hand, projections of the perceiving mind
Dan Barnett
Daniel Barnett (cineasta i teòric nord-americà) sobre Rrose Present pel proper llibre seu.
El títol suposo que serà la tercera part de Movement as Meaning in Experimental Cinema
https://www.bloomsbury.com/us/movement-as-meaning-in-experimental-cinema-9781501329838/
OPEN EYES IN SHADOW
TRAZOS DE TIEMPO
PANDEMIA: Flores al margen / malas hierbas
Rrose Present té un conjunt de pel·lícules de principis dels anys 2020 l'efecte de les quals depèn en gran mesura de l'estrès entre la imatge i el so, rítmica i texturalment, però amb finalitats molt diferents.
Totes aquestes bandes sonores són intensament rítmiques i d'una manera o altra misterioses, com ho és la imatge. Totes dues porten una mena d'abstracció i precisió que juga molt subtilment amb la sincronicitat i aconsegueix captar una qualitat emocional molt diferent. Open Eyes in Shadows (2019) és lúdica amb una banda sonora sincopada i jazzística amb imatges d'ombres molt suggerents. De què són les ombres, ombres de? Això esdevé una tensió estructural a mesura que ens movem per la vorera sobre la qual cauen les ombres. Un triangle de llum es revela subtilment com una cosa que s'obre. La identitat de quelcom es revela cap al final. Què és? Trazos de Tiempo, (2020) té una consistència senzilla i complexa alhora. Sembla escoltar el so de caminar amb una respiració tènue però pesada que afegeix un so de moviment cap endavant a una abstracció visual que consisteix en arbres i cel que mouen cap endavant i cap enrere. Aquí, aquesta combinació provoca una mena de tristesa aguda i molt particular; una pèrdua gairebé inimaginable en la seva vora afilada. Pandèmia: Flores al margen / malas hierbas, (2020) torna a utilitzar una banda sonora de jazz però aquesta vegada amb distorsions i sobregrabats que semblen il·lustrar les emocions enrotllades en un miasma d'imatges en capes. El que fa d'aquestes pel·lícules una suite és la manera com utilitzen la relació imatge/so per obrir espais únics amb emocions molt específiques. En cadascuna, l'emoció general es veu suggerida en gran part per l'ambigüitat del so (fins i tot el jazz), però els sentiments específics estan delimitats per la imatge.
Tant Bekkvik com Present modulen el reconeixement per retratar estats mentals subtils, però les seves imatges corteixen l'obscur amb sabors molt diferents. Com que he conegut aquests dos artistes fins a un punt, puc, en la meva imaginació, identificar aquests sabors amb personalitats. Moltes obres d'art es poden llegir com a automanifestacions; o, d'altra banda, les projeccions de la ment perceptiva.
Dan Barnett
Page updated
Google Sites
Report abuse